Maria Antònia Oliver (1946) és reconeguda com gran escriptora de la literatura
Manacor declara fills il·lustres a Guillem d’Efak i Miquel Brunet; i fills predilectes Maria Antònia Oliver i Antoni Parera Fons. El ple ha aprovat per unanimitat reconèixer aquests quatre creadors
Miquel Brunet (1919-2007) es dedicà a les arts plàstiques i deixà enrere el postimpressionisme imperant a la pintura mallorquina per obrir les portes d'una nova plàstica.
AGENCIA MANACORNOTICIAS 18/09/2018 - 05:46:00
Antoni Parera Fons (1943) és músic, compositor i productor discogràfic. Va néixer a Manacor i inicià la seva formació al Conservatori Superior de Palma i va continuar-la al de València.

Manacor declara fills il·lustres a Guillem d’Efak i Miquel Brunet; i fills predilectes Maria Antònia Oliver i Antoni Parera Fons. El ple ha aprovat per unanimitat reconèixer aquests quatre creadors manacorins. Maria Antònia Oliver, Antoni Parera Fons i els familiars de Guillem d'Efak i Miquel Brunet han celebrat amb els membres del consistori de Manacor i amb tots els manacorins i manacorines que han assistit a l'acte de reconeixement d'aquestes quatre grans figures de la cultura del municipi el reconeixement que suposa declarar-los fills il·lustres i predilectes.

El ple ha acordat per unanimitat nomenar fills il·lustres de Manacor el polifacètic músic, rapsode i escriptor Guillem d'Efak; i el pintor Miquel Brunet. A més tots els membres del consistori han acordat nomenar l'escriptora i activista Maria Antònia Oliver i el músic i compositor Antoni Parera Fons fills predilectes del municipi. "Feim aquest homenatge perquè sabem que la cultura i la creació són un dels símbols del nostre poble. Però també saben que els quatre reconeguts d'avui són mestres perquè han creat escola", ha explicat la batlessa durant el seu discurs. "Amb això vull dir que ells quatre i molts més manacorins i manacorines que formen part de la seva fornada de creadors han obert camí i han estat un model per a les noves generacions de l'àmbit cultural; un model per a joves actors i actrius, nous escriptors o artistes plàstics, investigadors, dissenyadors i creadors de tota casta que potser no haurien conegut la seva passió ni la seva professió si no hagués estat per tots aquells que els varen precedir. Per tot això, gràcies mestres", ha afegit la batlessa.

Guillem d'Efak (1930-1995) fou un multifacètic activista cultural, músic de blues i jazz, cantautor dins el moviment de la Nova Cançó. També cultivà les lletres i treballà especialment la poesia.

"La nostra força teatral, musical, cultural i literària ens defineixen com a col·lectiu i com a poble. Per tot això crec que avui pot ser per cada un de nosaltres un dia d'orgull. Avui Manacor vol reconèixer la feina d'aquestes persones, cadascú dins el seu àmbit de creació. Perquè amb la seva feina han fet un poc més gran el nom del municipi de Manacor", ha explicat per part seva la regidora de Cultura i Turisme, Antònia Llodrà abans de començar amb cadascuna de les quatre propostes de reconeixement dels nous fills il·lustres i predilectes de Manacor.

En cada una de les propostes la regidora de Cultura i Turisme, Antònia Llodrà, ha fet la ponència de defensa dels quatre reconeguts. En el cas del pintor Miquel Brunet el regidor Sebastià Llodrà ha fet de fiscal. En la proclamació de Guillem Fullana Hada d'Efak com a fill il·lustre de la ciutat de Manacor el fiscal ha estat Joan Llodrà. En el cas de la proclamació d'Antoni Parera Fons com a fill predilecte de la ciutat de Manacor el regidor Carles Grimalt ha exercit de fiscal. I en el nomenament de Maria Antònia Oliver la fiscal ha estat la regidora Núria Hinojosa.

Un cop acabats els nomenaments l'escriptora Maria Antònia Oliver ha parlat en nom de tots els homenatjats i ha descrit la relació que va mantenir i que manté amb els altres tres reconeguts. I just després la vídua de Guillem d'Efak, Mònica Pastor; i el fillol de Miquel Brunet, Miquel Àngel Brunet, han ajudat la batlessa i a la regidora de Cultura a descobrir els retrats dels dos nous fills il·lustres de Manacor, que són obra de l'artista Sebastiana Galmés, que a partir d'ara presidiran la sala de plens de l'Ajuntament de Manacor. A més a més la batlessa, Catalina Riera, i la regidora de Cultura, Antònia Llodrà, ha entregat en nom de tot l'Ajuntament un dibuix original de l'artista manacorí Mateu Sitges Febrer als dos fills predilectes, Maria Antònia Oliver i Antoni Parera Fons.

En acabar la part més protocol·lària de l'acte, tots els presents han pogut gaudir de la festa que s'ha celebrat al Claustre de Manacor. Tothom ha pogut gaudir dels versos, les paraules, les cançons i imatges que representen els quatre noms a qui avui Manacor ha homenatjat gràcies a l'espectacle que han posat sobre l'escenari l'actriu Francesca Vadell i el músic Roger Pistola. Durant l'espectacle, l'entitat Aproscom ha servit vermut i suc de llimona, a més d'una degustació de coques.

A continuació teniu un petit perfil biogràfic dels quatre homenatjats:

Guillem d'Efak (1930-1995) fou un multifacètic activista cultural, músic de blues i jazz, cantautor dins el moviment de la Nova Cançó. També cultivà les lletres i treballà especialment la poesia. Fou Premi Carles Riba (1969), Premi Ciutat de Palma (1973) i Sant Jordi d'Or (1967), el Reconeixement de Mèrits de l'Escola de Mallorquí de Manacor (1992) i se li concedí la Medalla d'Or de les Illes Balears (2011) entre molts altres. Tal com recull la proposta i segons estableix el Reglament Municipal d'Honors i Distincions, "El fet que Guillem d'Efak (Rio Muni, Guinea Equatorial, 1930 – Manacor, 1995) no hagués nascut a Manacor podria ser considerat un impediment per tal d'elevar el seu nomenament com Fill Il·lustre de Manacor. Val a dir, però, que el seu vincle amb Manacor és absolut gràcies al seu context formatiu i educatiu, el seu entorncultural i els seus lligams familiars. Guillem d'Efak mereix el reconeixement, el record i la perdurabilitat de la seva figura per tal de fer valdre el seu compromís amb la promoció cultural i la creació artística així mateix, per la seva obra de qualitat".

Miquel Brunet (1919-2007) es dedicà a les arts plàstiques i deixà enrere el postimpressionisme imperant a la pintura mallorquina per obrir les portes d'una nova plàstica. Brunet va aconseguir fer-se un nom dins el panorama artístic insular. A més va establir contactes amb grups artístics i acadèmies de l'Estat, com el Grup Tago o l'acadèmia de Bellas Artes de San Fernando. A Mallorca formà part d'alguns dels grups d'intel·lectuals que cercaven una renovació en l'àmbit artístic. A més l'any 1975 va formar part del grup Drac i fou un dels fundadors del grup. La seva obra s'exposà, a més de Mallorca, a grans galeries de Barcelona i Madrid, i viatjà també per sales d'art dels Estats Units i Alemanya. Rebé el premi Ciutat de Palma de pintura (1984) i el premi Ramon Llull (2003), a més de moltes altres distincions. Ç

Antoni Parera Fons (1943) és músic, compositor i productor discogràfic. Va néixer a Manacor i inicià la seva formació al Conservatori Superior de Palma i va continuar-la al de València, on va rebre lliçons de piano de Rosa Sabater. Ha musicat poemes de Guillem d'Efak i compost per a Maria del Mar Bonet i Montserrat Caballé. Com a productor destaquen els seus treballs amb grans orquestres d'arreu del món o amb artistes com Josep Carreras o Maria Dolores Pradera, entre molts altres. En els darrers anys ha incrementat la seva activitat com a compositor de música simfònica, òpera o música de cambra. L'Escola Municipal de Mallorquí li atorgà el Reconeixement de Mèrits l'any 1993 i el 2017 va rebre el Premio Nacional de Música.

Maria Antònia Oliver (1946) és reconeguda com una de les grans escriptores de la literatura catalana contemporània. L'any 1970 publicà la seva primera novel·la, Cròniques d'un mig estiu i des de llavors ha assolit un prestigi indiscutible com a novel·lista i traductora. Amb la traducció d'algunes de les seves obres, l'autora ha arribat a un gran nombre de lectors tant d'Europa com dels Estats Units. Pertany a l'anomenada "Generació dels setanta", un grup de creadors i creadores caracteritzats per les seves inquietuds rupturistes, amb una nova mirada sobre la realitat des del punt de vista social i cultural. Ha rebut, entre molts atres premis, el Reconeixement de Mèrits de l'Esocla de Mallorquí (1989), la Creu de Sant Jordi (2007), el Ciutat de Palma de novel·la (1994), i fou finalista del premi Sant Jordi (1994). Des de l'any 2013 els Premis Ciutat de Manacor de novel·la duen el seu nom com a reconeixement a la seva tasca.

¿Te ha parecido interesante la noticia?

 Sí  No
Reciente
Visto
Comentado