COL·LOQUI SOBRE EL DARRER LLIBRE DE DAMIÀ DURAN A S’AGRÍCOLA. El passat divendres dia 10 de gener va tenir lloc a S’Agrícola un interessant col·loqui sobre el darrer llibre de Damià Duran Els pobres: Manacor 1600-1800. Els protagonistes de l’acte foren el propi autor i en Tomeu Matamalas, qui va formular-li un ventall de preguntes sobre les fonts d’on havia tret les dades per escriure el llibre, els seud col·laboradors i les característiques de la societat manacorina dels segles XVII i XVIII.

En Damià Duran ha estudiat una extensa documentació provinent en la seva major part de l’arxiu municipal de Manacor. El llibre es caracterítza per reflectir la vida dura i resignada de la majoria d’habitants del municipi de Manacor que en aquell temps incloïa també Sant Llorenç.

Segons la documentació aportada per l’autor, la fam i les penúries foren constants per la majoria de la població al llarg dels dos segles mentre que el petit percentatge de gent benestant havien substituït la justícia pel paternalisme i la caritat.

Els grans beneficiats d’aquesta societat injusta eren l’Església i els grans propietaris de finques. L’ajuntament, dit en aquell temps la universitat, tenia una gran escassetat de recursos i així i tot es veia obligat a pagar obres ordenades pel bisbat abans de satisfer necessitats vitals com pagar un salari digne a un metge o un mestre.

A més de la precarietat econòmica s’afegia la precarietat cultural ja que la majoria de la població no tenia accés a cap tipus d’ensenyament. També en Damià Duran critica en el llibre l’egoisme i la indiferència dels poderosos cap als pobres que eren la immensa majoria de la població.

En definitiva va ser un col·loqui molt interessant tant per les qüestions que en Tomeu Matamalas va plantejar com per les respostes que el propi autor del llibre va aportar sobre la societat manacorina de l’antic règim.

INAUGURADA L’EXPOSICIÓ DE D. LLORENÇ BONNÍN A S’AGRÍCOLA. El passat dissabte, dia 11 de gener, va ser inaugurada a S’Agrícola l’exposició de quadres de D. Llorenç Bonnín. Aquests quadres han estat cedits pel seu nebot, Pere Bonnín i són un recull de diverses èpoques ja que van des de quadres de motius religiosos pintats a la seva joventut fins a paisatges mallorquins i retrats de la seva família realitzats en la seva maduresa.

D. Llorenç Bonnín va néixer a Manacor l’any 1921, el seu primer destí com a capellà va ser Son Macià a l’any 1945 fins que al 1954 el varen nomenar vicari de Crist Rei on va deixar una llarga empremta al llarg de més de 50 anys. Home icònic i polifacètic, les seves diferents tasques paral·leles a la religiosa el portaren a l’escriptura, centrada sobre tot en el seu poemari en català, i la pintura realitzant els murals que decoren els temples de Crist Rei i Sant Pau a Manacor i de Son Valls a Felanitx.

La inauguració que va presentar Tomeu Matamalas va servir per retre-li un petit homenatge. Seguidament es va projectar un vídeo sobre D. Llorenç que va fer per al programa Sal i Llum José L. García Mallada. En aquest vídeo es veuen els diferents llocs on D. Llorenç hi va deixar la seva petjada com Son Macià, Son Valls o Crist Rei ja sigui com a sacerdot o com a pintor.

Va tancar l’acte el seu nebot Pere Bonnín contant anècdotes del seu oncle i finalment va llegir una emotiva carta escrita quasi al final dels seus dies. L’exposició podrà ser visitada fins dia 30 de gener.

Diumenge dia 12 es va dur a terme el concert del quartet format per les cantants Irina Cotseli i Aina Martínez, amb Jaume Tomàs al piano i Christian Höel Skjønhaug al contrabaix.

El Concert . va esser presentat pel concertista de piano (i membre de la junta directiva de s’Agrícola Andreu Riera i el repertori va estar integrat per obres amb veu solista i altres amb duets de compositors com a Shumann, Brahms, Strauss, Mendelssohn.

Els Lieds interpretats, es varen cantar amb la llengua original, no obstant N’Aina Martinez els havia traduïts i adaptats al català, i abans de la seva interpretació els recitava perquè el nombrós públic que omplia la sala d’actes de s’Agrícola els poguessin comprendre millor. Els aplaudiments del públic va obligar als músics a sortir dues vegades i regalar al públic dues cançons més.