Ha viscut sis mesos amb dos companys marroquins i no es va empadronar
Alberg de Manacor: Secrets d'una mirada, "Me demanaven 400 euros per un paper que acredités el domicili per empadronar-me", natural de Marroc, H. de 36 any de edat, vingué a Mallorca, via Barcelona
Lamenta que ara no hi hagi classes de castellà perquè es conscient de l’importància de la llengua per poder fer feina. «No tinc queixes de l’alberg, perquè la convivència i la relació amb la direcció son correctes.
AGENCIA MANACORNOTICIAS 12/07/2020 - 11:44:00
Fa un any i mig que roman a l’Alberg on va esser empadronat immediatament i està a l’espera que s’acompleixin els tres anys per poder sol·licitar el certificat de resident.

Secrets d'una mirada. "Me demanaven 400 euros per un paper que acredités el domicili per empadronar-me". Natural de Marroc, H. de 36 any de edat, vingué a Mallorca, via Barcelona, com a turista on i va estar una setmana, i es va quedar aquí perquè allà no tenia feina. Els seus pares son vius i ell és casat amb dues filles de 7 i 5 anys que quedaren al seu país i no les ha vist en els dos anys que duu a Mallorca.

Ha viscut sis mesos amb dos companys marroquins i no es va empadronar tot-d'una perquè li demanaven 400 o 550 euros per donar-li el document que acredités el domicili. Ha fet feina com a picapedrer a 4 o 5 euros l’hora i l’obligaven a fer més hores que no cobrava. «També he fet feina al camp però aquí amb treballadors espanyols a 6 o 7 euros l´hora i pagaven bé i cobrava totes les hores i com que no tinc papers, no signàvem contracte de treball i tot ho fem en negre».

L'únic vici que tinc és el tabac i a vegades he de demanar doblers per comprar-ne o un cigarret directament perquè no tinc cap cèntim. La meva família tampoc té doblers i la meva il·lusió és poder fer feina.

«Tinc moltes dificultats per aprendre el castellà, gaire bé no llegeixo i no sé escriure, però el gran inconvenient és que no puc memoritzar gens ni una mica». «Un marroquí procedent de Bèlgica i de vacacions a Mallorca em va informar de l’existència de l’alberg de Manacor».

Fa un any i mig que roman a l’Alberg on va esser empadronat immediatament i està a l’espera que s’acompleixin els tres anys per poder sol·licitar el certificat de resident.

«L'únic vici que tinc és el tabac i a vegades he de demanar doblers per comprar-ne o un cigarret directament perquè no tinc cap cèntim. La meva família tampoc té doblers i la meva il·lusió és poder fer feina al camp i manar un tractor perquè tinc el permís de conduir.».

Lamenta que ara no hi hagi classes de castellà perquè es conscient de l’importància de la llengua per poder fer feina. «No tinc queixes de l’alberg, perquè la convivència i la relació amb la direcció son correctes. El menjar també ho ho trobo bó».

És un exemple més de l’important quantitat de immigrants extracomunitaris que romanen al nostre país de forma irregular i que l’única sortida per a la seva normalització és la transició dels tres anys d’estància continuada que la llei exigeix per a poder sol·licitar el certificat de residència per arrelament i així aspirar a un lloc de feina. L'alberg de Manacor és un servei d'acolliment de 24 hores que presta la Fundació Trobada de Manacor mitjançant un conveni amb el Consell de Mallorca.

¿Te ha parecido interesante la noticia?

 Sí  No
Reciente
Visto
Comentado


1
1
JUAN
Dons que fas aquí?? a viure de subvencions?? torna-ten al teu pais,i mos faras un favor...