PROU CREIXEMENT ALS AEROPORTS: Cal limitar el tràfic aeri ja!

Avui dia 15 de març, col·lectius i moviments de diferents ciutats del món, organitzats en el col·lectiu Stay Grounded llancem una campanya a nivell europeu per demanar als nostres governs i a Europa que posin un límit a tots els aeroports, aeròdroms i heliport i aturar així el creixement descontrolat del trànsit aeri.

El trànsit aeri ha recuperat a Europa les xifres de 2019 i, si escoltem els actors dels sector, es preveu que pugui duplicar-se d’aquí a 2040.

Aquest augment de nombre de vols no es compatible ni amb els objectius climàtics ni amb la de la salut de les persones. En el cas de l’Estat Espanyol i Palma, concretament, s’han anat sentint notícies en els darrers mesos que posen de manifest el que fa temps denunciam com a Plataforma contra l’ampliació de l’aeroport, i és que les previsions d’increment de vols i passatgers a Palma és el principal objectiu de les inversions que AENA fa a l’aeroport de Palma.

El cas de l’estat espanyol i l’aeroport de Palma

A l’estat espanyol, el tràfic aeri ha recuperat les xifres de 2019 amb rècord de turistes i vols. Això ha portat a AENA a fer una actualització del seu Pla estratègic 2022-2026 i a preparar un nou DORA (Document de regulació aeroportuària) pel període 2027- 2031 que amb paraules de Maurici Lucena, president d’AENA, respondrà a una nova onada d’inversions per ampliar la capacitat operativa dels principals aeroports de l’estat: “tenemos la obligación de preparar a la compañía para la fortísima ola inversora del período 2027-2031, que nos tiene que permitir desenvolver adecuadamente los grandes y sofisticados proyectos de inversión”

Les dades d’AENA mostren que en el cas de les Balears, l’evolució del tràfic de passatgers ha augmentat un 6,5% entre 2019 i 2023 (31’1 milions de passatgers i 228.920 vols), un increment que també s’ha donat en els principals aeroports turístics de l’estat.  

Però tot i això, en aquestes darreres setmanes a més hem tengut notícies relatives a que les previsions de seients programats per aquest 2024 i que superen els 33 milions de turistes entre març i octubre, pulveritzant un any més els rècords anteriors. Així, les Balears esperen 6 milions més de passatgers per a aquest estiu, això és  47’8 milions de passatgers. 

Aquest increment del tràfic obliga a adelantar les inversions per augmentar la capacitat dels aeroports. La rendibilitat de l’aeroport de Palma que sigui un dels aeroports més interessants des del punt de vista d’operativitat per part d’AENA ja que suposa el 20% dels ingressos econòmics dels aeroports de l’estat. AENA conseguí un benefici rècord el 2023 amb 1.630’8 Milions €.  D’aquí que ens trobem amb les declaracions contradictòries del director de l’aeroport  de Palma que fa uns anys negava que les obres de l’aeroport fossin una ’ampliació i que ara, en canvi, afirma que es pot i s’ha de seguir creixent perquè s’ha de cobrir la demanda.

A l’aeroport de Palma s’estan executant ja les obres previstes en l’anterior DORA. Una inversió de més de  246 milions€ que ha implicat una redistribució i increment de l’operativitat a l’aeroport  que es tradueix en:

• 8 noves portes d’embarcament

• Més de 4 milions de turistes

• Un +15% de vols i emissions.

Noves rutes aèries

Tot i que els responsables de les institucions locals han eludit responsabilitats entorn a les crítiques d’augments de vols, operativitat i passatgers de l’aeroport de Palma pel fet de no tenir-ne les competències, el cas és que les polítiques locals de promoció contribueixen fortament a aquest model de turisme massiu, tant pel que fa a les inversions de doblers públics promocionant la illa arreu del món, com també amb les negociacions amb aerolínies per tal d’incrementar i obrir noves rutes aèries. Les aèrolinies continuen incrementant els vols i freqüències amb Balears (Ryanair, Jet 2 holidays, TUI, ) argumentat la massificació com a part de l’experiència, i han estat moltes les noves destinacions que han aparegut al mapa de connectivitat de les Balears com a destinació turística: Tànger, Marroc, Portugal, Islandia, Serbia, Grecia, Andorra, Toronto, Asia…i la més famosa i significativa, la ruta Palma – Nova York. 

Aquesta darrera és un clar exemple de les polítiques creixentistes i expansionistes del nostre model turístic fomentat des de les institucions de la comunitat autònoma i que respòn a les passes següents:

1. Es negocia amb aerolínies i lobbie turístic l’obertura de noves rutes aèries. Ex: Palma – Nova York

2. Es fa promoció in-situ i amb diners públics al lloc del destí. 

3. S’obri la ruta i es fomenta amb una forta campanya turística de difusió

4. Una vegada consolidada la ruta i responent a una demanda creixent, s’amplia la periodicitat (ruta oberta més temps de l’any). 

5. Finalment, s’estableix  amb 1 vol diari. (Intent de rèplica a les altres illes)

6. I es negocien noves rutes per tornar a repetir el procés. Hem pogut constatar com a les fires turístiques i altres espais es negocien noves rutes aèries, a destinacions com: Toronto, Miami, Suïssa, països asiàtics i pròxim orient. 

En l’obertura de noves rutes arribam als absurds que representa per exemple l’escàndol de obertura de la ruta  Palma – Andorra enfocada suposadament al turisme en “temporada baixa”. En una situació de sequera greu a Catalunya, el Consell de Mallorca subvenciona amb doblers públics viatges de joves a la neu. 

L’obertura de noves rutes no només té conseqüències en l’increment de la massificació turística sinó que ja hem pogut constatar l’increment del sector  immobiliari, el foment d’un model de turisme de alt poder adquisitiu que dificulta la problemàtica d’accés a l’habitatge (per disponibilitat i preu) dels residents, fomentant una entrada d’inversions que no té una repercussió social. És a dir, no hi ha una distribució de la riquesa econòmica que aporten i les inversión pugen el preu de la vida dels residents. 

Jets privats

Aquí s’hi suma la problemàtica dels jets privats. Palma i Eivissa estan en el top 3 aeroports d’Espanya amb més jets privats i entre els top 10 d’europa. Amb una petjada de carboni de entre 5-14 vegades més que un vol comercial. 

L’aviació privada representa el màxim de la injustícia i la desigualtat econòmica, social i ecològica. Un sol vol de 4 hores en un jet privat produeix tantes emissions de GEU com les produïdes per un ciutadà mitjà en tot un any. 

Tot i això el Consell de Mallorca que col·labora amb institucions com Essentially Mallorca que fomenta el turisme de jets privats i de luxe. 

Que demanam 

Davant tot aquest cúmul de despropòsits de previsions de creixement en un escenari de massificació, caos climàtic i augment d’emissions i problemes vinculats a l’increment constant de tràfic aeri i inversions aeroportuàries, des de la Plataforma:

1. Ens sumam a la iniciativa europea d’Stay Grounded per a reclamar límits a les operacions i emissions en els principals aeroports d’Europa. 

2. Que els nostres governants deixin d’avalar els plans de creixement i expansió en operacions, negocis i passatgers de l’aeroport de Palma o facin com l’aeroport Amsterdam-Schipol que han posat limits afirmant que el creixement del tràfic aeri no és sostenible (veuen necessari reduir almenys un 30% les emisiones respecte 2019 per a 2030). A més de limitar i reduir els vols, vetllar per reduir el so, la contaminació i emissions generalitzant els tocs de queda d’aeroports, aerodroms i heliports. 

        Altres ciutats que han actuat:

• Heathrow (Londres) que ha establert límits de passatgers.

• Schiphol (Amsterdam). Amb ciutadans de Àmsterdam que ja esperen la retallada de vols de l’aeroport.

• França on el Govern va decidir eliminat els trajectes curts d’avió on existeixen alternatives al tren en menys de 2h i mitja. Això vol ser aplicat a Espanya i suposaria reduir les emissions en un 20%.

• Paris, llançava una consulta pública que podia donar lloc a la limitació de vols de curta distància entre l’aeroport de Paris.

•  Irlanda, posa un impost climàtic per compensar les emissions de l’aviació en un 20%. Un impost que Espanya no aplica i deixa d’ingressar 4.610 Milions € anuals.

• Isla de Barbuda.

3. Que les nostres institucions deixin de fomentar i negociar incrementar o obrir noves rutes aèries. (Exemple a Asia, Amèrica o Pròxim Orient). 

4. Deixar de gastar diners públics en promocionar l’illa. Cada any s’incrementa el cost de promoció, enguany 9’7 Milions. 

5. Regular la compra d’habitatge per part de no residents, com han realitzat a , , , París o altres  països de la UE. 

6. Stop jets privats. Assumim les demandes de la campanya Stop Jets Privats: prohibició de jets privats i impost especial per a viatgers transatlàntics freqüents.

7. Mantenir la moratòria turística. La capacitat d’allotjament va directament lligada a l’augment de l’expansió de l’aeroport, com a principal porta d’entrada a Mallorca. Cal frenar nous creixements turístics (vols, passatgers i places), limitar el trànsit aeri i assumir que la capacitat de càrrega social i ecològica està més que superada.

Podeu accedir a les dades que hem presentat durant la roda de premsa al següent document: