Més de 20.000 aus aquàtiques hivernants a les Illes Balears

Com cada any, a mitjans de gener de 2025 s’ha realitzat el cens d’aus aquàtiques limícoles a les Illes Balears, un cens que s’emmarca dins el «International Waterbird Census» que coordina Wetlands International.

El cens ens ha donat una xifra de 22.892 aus de 67 espècies aquàtiques diferents que estan passant l’hivern a les zones humides de les Illes Balears. Respecte a la mitjana dels darrers 10 anys s’observa una baixada del 8,4% a Mallorca, baixades importants del 30,7% a Menorca i del 28% a Formentera, mentre que a Eivissa hi ha hagut una important pujada del 36,3%, especialment per l’augment dels flamencs (Phoenicopterus roseus) hivernants.

Les xifres generals representen un petit increment respecte a l’any passat, que va ser molt dolent, però representa una baixada d’un 10% respecte a la mitjana dels darrers 10 anys.

Per grups se nota una baixada de quasi un 20% en el nombre d’anneres en general i d’un 24% en l’ordre dels gruiiformes, sobretot fotges (Fulica atra), espècie bioindicadora de la qualitat d’aigua dolça.

Per contra s’observa un increment important en el nombre de flamencs que passen l’hivern a les Balears, en particular a Eivissa on s’han batut records històrics d’hivernada amb 900 exemplars, xifra gairebé el doble de l’habitual.

Aquestes dades ens estarien indicant que se segueix en el procés de salinització de les nostres zones humides principals.

El cens se fa sobre anàtides, agrons i limícoles, així com altres espècies que viuen a les zones humides, com soterins, alguns rapinyaires i algunes espècies de gavines. Per illes, a Mallorca s’han visitat 45 zones, 21 a Menorca i 21 a les Pitiüses. La zona amb major nombre d’exemplars ha estat el Parc Natural de s’Albufera de Mallorca, amb 7.794 exemplars i 57 espècies, que representa el 35% dels exemplars vists a tot balears. A Mallorca destaquen també el Parc Natural de Es Trenc-Salobrar de Campos amb 2.751 exemplars i la Reserva Natural de s’Albufereta, a Pollença, amb 1.391. A Menorca ha estat especialment important s’Albufera d’es Grau, amb 1,017 aus censades i a Pitiüses, les Salines d’es Codolar d’Eivissa amb 1.374 exemplars i l’Estany Pudent de Formentera amb 265.

Les espècies amb més de 1.500 exemplars censats han estat, de més a menys, els collverd (Anas platyrhynchos), esplugabous (Bubulcus ibis), els cullerots (Spatula clypeata), els flamencs (Phoenicopterus roseus), els fuells (Pluvialis apricaria) i les fotges (Fulica atra).

A destacar el nombre de cetles blanques (Spatula querquedula) hivernants, 34 exemplars quan habitualment no passen d’un o dos, i l’hivernada d’espècies poc habituals com 1 exemplar de bitó (Botaurus stellaris), 3 de toret (Ardeola ralloides) o 2 d’agró roig (Ardea purpurea), totes elles espècies eminentment estivals. Per contra, destacar que no ha hivernat ni un exemplar de morató de puput (Aythya fuligula), una ànnera que a principis de segle era molt habitual i que els darrers anys s’ha fet cada vegada més escassa.

Els recomptes s’han pogut realitzar gràcies a la participació de més de 150 voluntaris a tot Balears, amb la coordinació del GOB a Mallorca, SOM a Menorca i el GEN-GOB a Pitiüses. També ha participat personal de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural i ha comptat amb el suport de l’Agència de Reserva de Biosfera a Menorca.

Aquest cens se ve realitzant a molts països del mon des de fa més de 50 anys. Aquestes sèries llargues de temps ens permeten saber quina és l’evolució de la fauna a les zones humides i, per tant, en quin estat es troben aquestes zones a les Balears.