El Govern del PP sacrifica solars públics en benefici de promotors i constructors.

El PP ha trobat en “la problemàtica de l’habitatge” l’excusa perfecte per justificar una nova onada de construcció passant per damunt de les planificacions urbanístiques, de la participació pública  i desregulant els usos del sòl.

A Calvià, comencen a aixecar-se veus d’alarma davant l’anunci de construcció de noves promocions d’habitatge en solars públics, prevists per equipaments o espais lliures,  a Cas Català i al Toro, aquest darrera per fer finques a una zona d’alt valor ecològic i paisatgístic, fràgil com és L’ANEI de Rafalbetx i L’ARIP de Ses Penyes Rotges.

Això comportarà que a posteriori, els municipis es trobaran amb una densificació de població, sense solars per als equipaments i serveis necessaris per a la població i per tant amb la necessitat de reclassificar sòl per a construir-los. 

La deriva liberalitzadora del Partit Popular ens aboca, ara amb el xantatge de l’habitatge amb el que s’omplen la boca, a una nova onada encimentadora.  La problemàtica d’accés a un habitatge digne a uns preus raonables és real, però no es resoldrà construint més sense preveure les necessitats posteriors d’equipaments i serveis pels que els ajuntaments es quedaran sense sòl. Incrementaran població, sense cap tipus de previsió de dotació de serveis que pugui acompanyar-lo i això pot acabar generant molts problemes de gestió als ajuntaments.

El Govern del PP a través del decret-llei de mesures urgents sobre habitatge, tramitat posteriorment com a Llei, al Parlament i el programa de “construir per llogar” està generant un caos a nivell de planificació urbanística municipal que repercutirà en una nova onada encimentadora ara i problemes greus de gestió municipal a posteriori. 

A través de la possibilitat que a través d’aquests dos instruments, el Govern promociona la cessió de sòl públic a la iniciativa privada per construir habitatge, ja sigui a través de la requalificació de sòl que preveu la Llei d’habitatge per solars públics i privats, prevists per equipaments al planejament municipal  o bé via la cessió de sòl vacant públic a través del programa construir per llogar. Tot això implica uns creixements de població en barris concrets sense cap anàlisi prèvia de garantia de subministraments ni dotacions ni serveis ni equipaments necessaris per acompanyar aquests creixements, ni estudis de mobilitat relatius a l’increment de població i desplaçaments que induirà. A més, deixa als ajuntaments sense sòl públic per a desenvolupar-los. I tot això es fa, sense cap procés de participació ciutadana  – com si tenen les tramitacions i modificacions de planejament urbanístic –  ni avaluació d’impacte social ni ambiental.

Aquest autèntic disbarat, s’agreuja amb les altres mesures de densificació urbana previstos a la Llei 3/2024, de 3 de maig, de mesures urgents en matèria d’habitatge, com són de reconversió de locals en habitatge, la divisió d’habitages, la reconversió d’establiments turístics o la culminació d’edificis inacabats i amb tot el procés de legalització d’edificacions i usos il·legals en sòl rústic derivat de la Llei de simplificació administrativa. I s’agreujarà encara més si el Govern de Marga Prohens, assumeix la proposta de VOX de liberalitzar encara més sòl a través de reclassificacions de sòl no urbanitzable (rústic) a urbanitzable. 

Estam davant un xantatge inassumible: el problema de l’habitatge és real en termes de la possibilitat d’accedir a un lloguer o compra d’un habitatge per part de residents a les Illes a preus raonables i assumibles i la garantia constitucional del dret l’habitatge digne, però això és ara utilitzat pel Govern per impulsar una nova onada de construcció que afavoreix el mercat i l’especulació. 

El cas de Calvià. El GOB es posiciona,

Comencen a sortir organitzacions veïnals contràries a l’assumpció sense filtres per part d’alguns ajuntaments, com és el cas de Calvià, del que preveuen les normes impulsades pel Govern. En el cas de Calvià, l’Ajuntament té previst impulsar la construcció de 400 nous habitatges pels quals cedirà 4 solars públics ubicats a Calvià Vila, Peguera, El Toro i Magaluf.

En el cas del Toro, es tracta d’un solar en una zona d’alt valor ecològic i paisatgístic, fràgil com és L’ANEI de Rafalbetx i L’ARIP de Ses Penyes Rotges que es veurà sotmès, a posteriori, a una pressió derivada de la necessitat de construcció de nous equipaments, serveis i dotacions per aquest increment de la ratio de pressió demogràfica.

El mateix passa a Cas Català on,  un promotor privat que va adquirir recentment el solar, construirà 60 habitatges nous destinades a lloguer a preu limitat, com a conseqüència de la possibilitat que estableix la llei de fer un canvi d’ús del sòl urbà d’equipament privat a ús residencial.  Ara mateix, el projecte s’està tramitant i els veïns de la zona ja s’han organitzat per intentar paralitzar-lo.

Davant això, des del GOB, que ja vàrem demanar als ajuntaments que acordessin per ple deixar sense efectes les determinacions normatives relatives a la desregulació urbanística que suposava l’aplicació del decret-llei d’habitatge https://www.gobmallorca.com/2023/10/16/el-gob-demana-als-ajuntament-que-es-plantin-davant-laplicacio-de-les-mesures-del-decret-llei-dhabitatge-del-govern/

Vist que no és el cas pel que ha optat l’Ajuntament de Calvià, que va assumir sense fisures totes les possibilitats contemplades en el decret llei, el GOB ha sol·licitat la personació en els expedients que es tramitin a Calvià en aplicació de les determinacions de la Llei 3/2024 i en especial al projecte en tramitació de Cas Català.

Així mateix demanam al Govern de les Illes Balears que faci públiques tota la informació relativa als efectes del decret llei – especialment pel que fa a canvis d’usos de terrenys qualificats com a equipaments públics i privats – i de tot el que fa referència a les diferents fases de l’aplicació del programa Construir per llogar: identificació de sòls, elaboració de catàleg inicial de sòls, amb aquells confirmats pels ajuntaments, estudis de viabilitat sobre les condicions econòmiques de les actuacions i duració de les concessions, i el catàleg definitiu de sòl, en el que ja es concreti la superfície total i el nombre d’habitatges que s’hi preveuen construir.