Demanam que el nou pla de gestió d’Es Trenc-Salobrar de Campos garanteixi la conservació ambiental

El GOB ha presentat un plec d’aportacions durant la fase de consulta pública

Pot semblar una obvietat, però davant la situació ambiental i política que es viu actualment a les Balears, a la vista de la tramitació de nova normativa no ens queda d’altra que reclamar, d’entrada, el respecte al principi de no regressió ambiental.

La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural està tramitant un Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG) del Parc Natural d’es Trenc-Salobrar de Campos, una eina bàsica de gestió que ha de concretar el règim d’usos i activitats, les directrius de gestió, les actuacions de conservació i restauració, els criteris d´ús públic, els programes de seguiment i els mecanismes de participació i coordinació administrativa. Ens trobam ara en la fase inicial de la tramitació, en que la Conselleria encara no ha presentat una proposta d’articulat, i és el moment en que els ciutadans podem plantejar consideracions generals per tal que siguin tingudes en compte durant la redacció del pla.

Aplaudim que la Conselleria hagi decidit elaborar el PRUG d’aquest parc, però hi ha una sèrie de consideracions que ens generen inquietud davant aquesta iniciativa:

• El Parc Natural d’es Trenc-Salobrar de Campos es declarà el 2017, i el seu Pla d’Ordenació de Recursos Naturals (PORN) s’aprovà el 2023. Altres espais naturals protegits declarats bastant abans, com el Parc Natural de la Península de Llevant (declarat el 2001) o el Parc Natural de Mondragó (declarat el 1992) no tenen encara PRUG (ni en tràmit).

• El Pla d’Ordenació de Recursos Naturals (PORN) del parc és molt complet, i en part ja inclou continguts normatius propis de PRUG, per la qual cosa la urgència de tenir PRUG és relativa.

• Els avanços en la gestió del parc natural porten un ritme molt lent. Per exemple, la llei de declaració del parc va establir l’obligació de restituir ambientalment la part de l’aparcament d’Es Trenc que es va il·legalitzar per ocupar domini públic, però 9 anys després la zona encara no ha estat restituida.

• No s’han realitzat algunes actuacions bàsiques previstes al PORN i que haurien d’estar disponibles per fonamentar les disposicions del PRUG, especialment l’estudi de capacitat de càrrega, bàsic per regular l’ús públic.

A la vista d’aquest escenari no podem evitar manifestar un cert recel en el fet que la Conselleria estigui prioritzant ara aquest nou instrument normatiu. 

Per això, i com a consideració general a la vista d’aquesta tramitació, reclamam el respecte a la garantia de no regressió ambiental. Atesa la funció del PRUG com a instrument de desplegament del PORN, aquest no pot suposar en cap cas una rebaixa del nivell de protecció ambiental actualment vigent, ni directa ni indirectament. En conseqüència, el PRUG haurà de respectar escrupolosament les determinacions del PORN i aplicar el principi de no regressió ambiental, evitant qualsevol reinterpretació flexible que comporti una intensificació dels usos o un augment de la pressió humana sobre l’espai. Igualment, el parc no hauria de patir regressió ambiental cas que es modifiquin normatives urbanístiques o de planificació de caràcter general que puguin tenir conseqüències sobre les disposicions de PORN i PRUG. Per això caldrà garantir que l’articulat és suficientment consistent i explícit.

En segon lloc, el PRUG haurà de desenvolupar tot un seguit de regulacions i actuacions, entre les que podem citar com a fonamentals les mesures de protecció i restauració del sistema platja-duna, les actuacions de protecció, conservació i recuperació d’espècies i hàbitats d’interès,  el règim de regulació de l’activitat pesquera, la regulació dels aparcaments i l’ordenació del trànsit rodat i, molt especialment, la planificació de l’ús públic, que hauria d’incloure limitacions sobre la base del que determini l’estudi de capacitat de càrrega (que ja s’hauria d’haver fet).

Finalment, consideram que el PRUG ha de reiterar (per reforçar) algunes de les regulacions ara ja incloses al PORN, entre les quals s’han de destacar:

1. Pel que fa a l’activitat turística, la prohibició de la creació de noves places d’allotjament turístic, de la dotació de nous equipaments turístics o l’ampliació dels existents, i de qualsevol increment dels serveis turístics, així com de les activitats turístiques que comportin degradació de la flora o de la fauna

2. Pel que fa als serveis de temporada a les platges, mantenir la limitació existent d’un màxim de 3 xibius, així com els números màxims ja establerts de para-sols i gandules.

3. Pel que fa al règim urbanístic, la prohibició de determinades infraestructures, especialment els camps de goIf i Ia seva oferta compIementària, els camps de polo, els equipaments comercials, els aeroports, aeròdroms, heliports i ports esportius i els parcs temàtics, discoteques i sales de festa.

Qualsevol autorització o regulació que es prevegi al PRUG hauria d’incorporar una avaluació de l’impacte acumulatiu sobre el conjunt del parc, i no únicament de l’impacte individual de cada actuació, a fi d’evitar processos graduals d’intensificació que, de manera fragmentada, acabin alterant els objectius de conservació del parc natural.

Només d’aquesta manera el PRUG podrà complir la seva funció essencial: garantir la conservació efectiva dels valors naturals, paisatgístics i culturals del parc natural, sense obrir la porta a processos d’intensificació turística o edificatòria incompatibles amb la seva finalitat fundacional.