LLOCS I GENT

Toponímia i antroponímia de les illes Balears

Cosme Aguiló

Fitxa tècnica

isbn: 978-84-19321-39-8 | enquadernació: Rústica

format: 14 x 21 cm | pàgines: 214 | preu: 23,00 €

Sinopsi

Llocs i gent és un llibre que reuneix dues desenes d’articles d’onomàstica, bàsicament de toponímia, però també, en ínfima mesura, d’antroponímia. Una part són treballs publicats en obres diverses, alguns dels quals han estat ara revisats i ampliats, però més de la meitat són estudis inèdits. L’àmbit de recerca, per regla general, és el de les illes Balears, sense defugir excursions per la resta del domini lingüístic i també en algun cas per tota la conca occidental de la Mediterrània.

Hi trobareu un grapat de textos sobre topònims que plantegen importants reptes etimològics, abordats sempre amb mires cap a l’exterior de l’arxipèlag balear, per tal d’obrir viaranys que en el futur puguin ser aprofitats amb millor fortuna per altres investigadors. Hi ha també recensions de dos llibres, un pròleg..., i un parlament en honor de Joan López, un amic traspassat que va conrear i defensar amb amor i força els topònims de la seva Menorca natal.

Sabent que el conreu de la ciència onomàstica obliga sovint els vianants a passar per cingles llenegadissos, l’autor sempre està disposat a seguir investigant, a afegir nous descobriments, a rectificar els errors comesos i, sobretot, a escoltar els mestres, per als quals sent un respecte immens.

Pròleg

El nom de Cosme Aguiló ha arribat a ser pràcticament inseparable del de l’estudi de la toponímia catalana i especialment de la insular, l’enfocament principal de les seves publicacions i un terreny que ha cultivat i que segueix llaurant d’una manera magistral, amb un rigor científic exemplar i un estil de prosa clar i amè. És l’autor o el coautor de més d’una dotzena de llibres i d’un elevat nombre d’articles els temes dels quals, a més de l’onomàstica, inclouen no només les cançons tradicionals, els costums i les tradicions populars, i els personatges locals, sinó també els ocells i fins i tot els bolets! Però, a més d’ésser un excel·lent lingüista i enquestador de pagesos, pescadors i gent de poble d’una certa edat i d’una memòria històrica, el que més em meravella de Cosme Aguiló és que, ja fa algunes dècades, s’iniciés la seva carrera acadèmica, és a dir la d’estudiós de la llengua catalana i especialment dels parlars catalans la de la seva estimada Mallorca, tot exercint alhora d’hoteler en una propietat familiar de Santanyí i no pas com a un profe docent i tradicional. Per això, i sobretot per la seves qualitats humanes, l’autor d’aquest recull d’estudis mereix tota la meva admiració i respecte. Però, deixant això de banda, i em sap greu haver de fer-ho atès que hi ha moltíssimes coses addicionals que es podrien dir del savi amic Cosme Aguiló, ara ens cal tornar a considerar el volum que teniu a les mans i que sens cap dubte trobareu tan interessant com fascinant.

Estudiar l’origen etimològic dels noms de lloc d’un indret costaner o de terra endins, d’un terme municipal o fins i tot d’un territori d’una certa extensió geogràfica representa sovint una tasca molt complexa i de vegades prou difícil, com si hom emprengués un viatge per un camí ple d’obstacles o de voltes perilloses, i això especialment quan un topònim manca de documentació històrica o en té poca. I la mateixa observació es podria fer respecte a l’origen dels noms de persona, o sigui els antropònims, un bon nombre dels quals es troben moltes vegades associats amb la toponímia, com ara en So n’Albertí, Ca n’Alcovera, s’Arrom o els Carbonells. A fi de poder desobrir l’etimologia dels noms de lloc o de persona, l’investigador ha de tenir bons coneixements no solament de la història local o, en el cas dels topònims, de les característiques topogràfiques d’un lloc estudiat, sinó també cal que tingui una sòlida preparació lingüística especialment respecte als principis de fonètica general, i, en la mesura que sigui possible, també de la gramàtica històrica de la llengua parlada (o de les llengües parlades) tan antigament com actualment als indrets examinats.

Philip D. Rasico

Vanderbilt University

Institut d’Estudis Catalans

Biografia de l’autor

Cosme Aguiló (Santanyí, 1950) ha arribat a les branques altes de l’arbre de la vida amb l’obsessió, clavada entre cella i cella, de l’estudi i l’aprenentatge. Com més s’enfila cap al cucurull de la respectable conífera que escala, més horitzons desconeguts albira i més és conscient del poc que sap, més l’intriga la calitja que en la llunyania difumina tantes coses que una investigació obstinada podria aclarir. Per aquest motiu, les ànsies de conèixer més i més li talpinen el cervell, injectant-li dia rere dia unes ganes immenses d’assolir una longevitat dilatada que li permeti arribar amb l’enteniment clar als brots tendres de l’ull mestre i fer, d’aquesta manera, l’aleta amb humilitat i placidesa, discretament instruït, mitjanament satisfet dels sabers obtinguts durant el llarg i no sempre fàcil camí d’ascens.

Una garbera d’aspectes de la natura, de la cultura i de la gent del seu país l’embruixa de manera constant, però el pal de paller d’aquest tragí de volguda força expansiva és la llengua catalana i la variació dels parlars al llarg i ample del territori. I el llombrígol de tota una immensa xarxa d’interessos, que el té deliciosament «enclòs, ferrat e pres», és la recerca en els pous insondables dels noms de lloc i, més ocasionalment, en el de les denominacions de les persones. Els dos cavallons d’articles agabellats en aquest llibre en són una prova fefaent. Alguns dels seus llibres més importants són:

Bolets, llengua i cultura popular en el migjorn de Mallorca, UIB, 1994.

La toponímia de la costa de Llucmajor, Institut d’Estudis Catalans, 1996.

De rebus populi mei, Documenta Balear, 2007.

La toponímia de la Costa d’Artà, Documenta Balear, 2011.

Llengua i territori: estudis de lèxic mariner, romanç andalusí, geolingüística i toponímia, Lleonard Muntaner Editor, 2019.

Rondalles i llegendes de Santanyí: i algunes de fora terme, Documenta Balear, 2021.

De noms i llocs: estudis de toponímia de les illes Balears i més enllà, Documenta Balear, 2023.

Índex

Cosme Aguiló, Llocs i gent: Toponímia i antroponímia de les illes Balears

Presentació i procedència dels articles publicats

La toponímia de les Balears, un pou sense fons

El Cavall Bernat, el Carall Bernat i noms afins. Què pot amagar-se rere l’antropònim aparent de Bernat?

Pròleg a la segona edició de La toponímia de la costa de Sant Antoni de Portmany, d’Enric Ribes i Marí

Els cognoms de les illes Balears, de Gabriel Bibiloni

Sobre Balàfia, un topònim dispers

Sobre l’antropònim Duai i els topònims que ha generat a Mallorca

Joan López i la toponímia de Menorca

La toponímia de la costa de Sant Josep de sa Talaia, I, de Neus Marí Planells i Enric Ribes i Marí,

Les Formigues, un topònim amb rèpliques esparses per la meitat occidental de la Mediterrània

Reptes explicatius i etimològics d’alguns topònims porrerencs

Foc de fars i farons

N’Alafra, un possible topònim àrab de s’Horta (Felanitx)

Cap a la recerca d’una alba etimològica: el cas de Santa Galdana (Menorca)

Un raig de llum per a l’ètim de Macarella?

Menubit, un topònim àrab de Biniamar (Selva)

Peníscola (Muro), un topònim extingit del romanç andalusí

Del romanç andalusí Vingostar / Vingossar (Costitx), un topònim antic localitzable

Nota sobre es Te Roig, un topònim menorquí repetit

Un cop d’atenció per a la roca de Sant Jordi (Ferreries)

Tres enquestes toponímiques d’Alcúdia fetes per Mn. Jaume Serra.