GOB i Terraferida traslladen a Galmés la seva profunda preocupació per unes polítiques que continuen augmentant la pressió sobre Mallorca

Les entitats qüestionen les polítiques del Consell en matèria turística, territorial, viària i de residus i reclamen que la institució insular assumeixi la seva responsabilitat davant la saturació de Mallorca

GOB i Terraferida s’han reunit avui amb el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, per traslladar-li directament la seva preocupació i disconformitat amb algunes de les principals polítiques impulsades per la institució insular durant aquesta legislatura.

La reunió respon a la petició formulada per les dues entitats després de la manifestació del 26 de juliol, quan més de 70.000 persones varen sortir als carrers de Palma per expressar el malestar davant la massificació, la turistificació i la pèrdua de qualitat de vida.

GOB i Terraferida consideren que el Consell de Mallorca té competències decisives sobre algunes de les qüestions que més condicionen el futur de l’illa. L’ordenació territorial, la planificació turística, les carreteres i la gestió dels residus no són qüestions secundàries. Són instruments fonamentals per decidir quanta pressió pot suportar Mallorca i quin model territorial volem.

Un PIAT que havia de revisar els límits del turisme i que no es modificarà aquesta legislatura

Una de les principals preocupacions traslladades al president és la situació del Pla d’Intervenció en Àmbits Turístics, el PIAT.

El mateix Consell va anunciar l’any 2024 l’inici dels treballs per modificar-lo amb l’objectiu d’establir la capacitat de càrrega turística de Mallorca i delimitar-la territorialment. Ara, però, s’ha conegut que aquesta modificació no es durà a terme durant aquesta legislatura.

Per al GOB i Terraferida, renunciar a revisar el principal instrument insular d’ordenació turística significa perdre una oportunitat essencial per establir límits reals a la pressió turística i adaptar la planificació a la situació actual de Mallorca.

No podem parlar de contenció turística si renunciam a utilitzar els instruments que tenim per establir quanta activitat turística pot suportar el territori.

La borsa de places no pot continuar alimentant la turistificació

Les entitats han expressat també el seu desacord amb la política del Consell respecte de la borsa de places turístiques.

GOB i Terraferida consideren que les places que desapareixen de l’oferta turística no haurien de tornar automàticament al mercat. En un context de saturació turística i crisi residencial, les baixes haurien de servir per reduir progressivament el nombre total de places i, en el cas del lloguer turístic, recuperar habitatges per a la seva funció residencial.

Una plaça turística que desapareix ha de ser una plaça menys. No una plaça preparada per tornar al mercat.

El segon cinturó aprofundeix en un model de mobilitat basat en més carreteres

GOB i Terraferida han expressat al president del Consell la seva oposició a continuar ampliant la capacitat viària de Mallorca i, especialment, al projecte del segon cinturó de Palma presentat recentment pel Consell i el Govern.

El projecte preveu connectar les autopistes de Llucmajor i Inca i es desenvoluparà en dues fases, amb una inversió anunciada de 350 milions d’euros. El Consell justifica aquesta nova infraestructura per descongestionar la via de Cintura i millorar la fluïdesa dels accessos a Palma.

Per al GOB i Terraferida, aquesta proposta insisteix en una recepta que no afronta l’arrel del problema. Davant una xarxa viària saturada, la resposta no pot continuar essent augmentar-ne la capacitat per intentar absorbir més vehicles.

A més, dècades d’estudis sobre mobilitat han constatat el fenomen conegut com a demanda induïda. Quan s’augmenta la capacitat d’una carretera, la millora inicial de les condicions de circulació incentiva nous desplaçaments en vehicle privat, modifica rutes i hàbits de mobilitat i pot afavorir, a mitjà termini, nous patrons territorials dependents del cotxe. Així, una part de la nova capacitat acaba essent absorbida per més trànsit i la congestió tendeix a reproduir-se.

Construir més carreteres per solucionar la congestió és una resposta que pot acabar generant més trànsit i, al mateix temps, afavorint una major urbanització del territori. Les noves infraestructures viàries no només faciliten nous desplaçaments en vehicle privat, sinó que augmenten l’accessibilitat del territori i poden incentivar nous desenvolupaments residencials, comercials i d’activitats al seu entorn. D’aquesta manera, més capacitat viària pot acabar generant més mobilitat, més dependència del cotxe i més ocupació del territori.

Per això, les noves carreteres i l’ampliació de les existents no es poden analitzar únicament com una resposta a un problema de trànsit. També són una decisió territorial. Poden condicionar on es localitzen les activitats, com creixen els nuclis urbans i quanta superfície acabam ocupant. En una illa amb un territori limitat, mobilitat i ordenació territorial s’han de planificar conjuntament. En lloc de continuar adaptant Mallorca a un nombre creixent de cotxes, les polítiques públiques haurien d’actuar sobre les causes de la congestió.

Destinar 350 milions d’euros a ampliar la capacitat viària mentre Mallorca pateix una saturació creixent és una decisió que va en la direcció contrària del model de mobilitat que necessitam.

GOB i Terraferida defensen prioritzar el transport públic, recuperar i ampliar la xarxa ferroviària, reforçar les connexions d’autobús i adoptar mesures efectives per reduir el nombre de vehicles, inclosos els vinculats a l’activitat turística.

Mallorca no necessita més capacitat per als cotxes. Necessita menys cotxes i més alternatives per poder-nos moure.

Foravila fora grues. Protegir definitivament el sòl rústic

GOB i Terraferida han traslladat al president del Consell la necessitat d’un canvi profund en la política territorial de Mallorca. El sòl rústic no pot continuar funcionant com una reserva de territori disponible per a nous usos residencials, turístics i altres activitats que contribueixen a la seva artificialització.

La campanya Foravila fora grues, impulsada per Terraferida, ha documentat l’abast d’aquest procés. Entre 2021 i 2024 s’han artificialitzat 546 hectàrees de sòl agrari i forestal de Mallorca, majoritàriament per a usos residencials i turístics.

A aquesta transformació s’hi afegeix la proliferació de piscines. Terraferida ha documentat la construcció de 10.680 noves piscines a Mallorca entre 2015 i 2024, prop d’un terç de les quals en sòl rústic. Les piscines són una expressió més de la transformació residencial i turística de foravila i comporten, a més de nova artificialització, un increment del consum d’aigua especialment difícil de justificar en un territori amb recursos hídrics limitats.

Foravila no pot continuar essent urbanitzada casa a casa, piscina a piscina i carretera a carretera. La suma de milers de petites transformacions està canviant profundament el territori de Mallorca.

Davant aquesta situació, GOB i Terraferida reclamen una moratòria immediata de noves construccions residencials en sòl rústic, avançar cap a la prohibició de nous habitatges unifamiliars aïllats i posar fi a la construcció de noves piscines privades en sòl rústic. Aquestes mesures s’han d’incorporar a una modificació del Pla Territorial Insular orientada a protegir efectivament el sòl agrari i forestal davant l’especulació immobiliària.

La protecció del sòl rústic no respon només a una qüestió paisatgística. Foravila és imprescindible per mantenir sòls fèrtils, produir aliments, conservar la biodiversitat, preservar el cicle de l’aigua i augmentar la capacitat de Mallorca per adaptar-se al canvi climàtic. Protegir-la és també una qüestió d’autonomia alimentària i de seguretat climàtica.

Per això, les entitats consideren que la revisió del Pla Territorial Insular i el desenvolupament de les Directrius d’Ordenació Territorial han de servir per reduir la capacitat de nova urbanització i reforçar la funció agrària, ecològica i territorial del sòl rústic, i no per continuar incorporant-hi nous usos que incrementin el seu valor immobiliari i la pressió urbanística.

El sòl agrari no pot convertir-se en una nova frontera per a l’expansió turística i l’expeculació immobiliària. Mallorca necessita preservar el territori que encara no ha estat artificialitzat i prioritzar la rehabilitació, la reutilització i l’ordenació del que ja està construït abans de continuar ocupant nou sòl.

Foravila no necessita més grues. Necessita terra fèrtil, pagesia, biodiversitat, aigua i paisatge.

Mallorca no pot convertir-se en la incineradora de les Illes

GOB i Terraferida han expressat al president del Consell la seva profunda disconformitat amb la política de residus de la institució i, especialment, amb la decisió de traslladar a Mallorca la fracció de rebuig dels residus d’Eivissa per al seu tractament a Son Reus.

El passat mes de juliol els consells de Mallorca i Eivissa varen posar en marxa un pla pilot d’un any, prorrogable un any més, que implica transportar per via marítima els residus des de Ca na Putxa fins a Mallorca. Els primers camions varen arribar a Son Reus el 15 de juliol.

El Consell presenta aquesta operació com una solució al final de la vida útil de l’abocador de Ca na Putxa i com una passa cap a l’objectiu d’abocament zero. Per al GOB i Terraferida, però, l’abocament zero no pot convertir-se en incineració màxima. Traslladar els residus d’una illa a una altra per cremar-los no resol el problema de fons, sinó que el desplaça territorialment i consolida la incineració com a peça central del sistema.

La decisió ha provocat una important resposta social. L’Associació de Veïns de Son Sardina i el GOB varen impulsar la Plataforma contra el Trasllat de Residus d’Eivissa, que agrupa entitats veïnals i ecologistes i que ha desenvolupat accions de mobilització, divulgació i oposició al projecte. El GOB ha recorregut també per la via contenciosa administrativa l’adjudicació del contracte de transport.

Les veïnades i els veïnats de Son Sardina i de l’entorn de Son Reus no poden assumir indefinidament els impactes d’un model de residus que ara, a més, amplia el seu radi d’acció més enllà de Mallorca.

Per al GOB i Terraferida, la resposta al problema dels residus no pot consistir a cercar com alimentar la capacitat de tractament existent. La jerarquia europea de residus és clara. Primer hem de prevenir i reduir la generació de residus, després reutilitzar i reciclar, i deixar el tractament final com a darrera opció.

Això obliga també a abordar una realitat incòmoda. Una economia i una activitat turística que necessiten cada vegada més recursos generen també cada vegada més residus. No podem desvincular la política de residus del debat sobre els límits de Mallorca i sobre la necessitat de reduir la pressió material que suporta l’illa.

GOB i Terraferida reclamen una política insular centrada en la prevenció, la reducció, la reutilització, la recollida separada i el reciclatge, amb objectius que permetin disminuir de manera efectiva la fracció de rebuig i reduir progressivament la dependència de la incineració.

La millor política de residus no és trobar més residus per cremar. És generar-ne menys.

El Consell també ha de respondre al clam del 26J

GOB i Terraferida recorden que el Consell de Mallorca té competències decisives sobre alguns dels àmbits que més condicionen la pressió que suporta l’illa. L’ordenació turística i territorial, les carreteres, la protecció del sòl rústic i la gestió dels residus no són qüestions independents. Formen part d’un mateix model territorial.

Per això, les entitats consideren contradictori parlar de contenció mentre es mantenen places turístiques dins la borsa, es renuncia a revisar aquesta legislatura el PIAT, es projecten noves infraestructures viàries com el segon cinturó de Palma, es continua permetent la urbanització dispersa de foravila i s’aposta per traslladar residus d’Eivissa a Mallorca per incinerar-los.

No podem respondre a la saturació augmentant la capacitat per suportar més pressió. Més places, més carreteres, més urbanització i més capacitat crema de residus no ens duen cap a una Mallorca menys saturada.

La manifestació del 26J va expressar un malestar que va molt més enllà dels problemes puntuals de saturació durant els mesos d’estiu. Va posar damunt la taula les conseqüències d’un model que necessita cada vegada més territori, més infraestructures, més mobilitat i més recursos per continuar funcionant.

GOB i Terraferida consideren que el Consell té instruments suficients per començar a actuar en una altra direcció. Pot utilitzar el PIAT per reduir la pressió turística, eliminar definitivament places de la borsa, orientar el PTI cap a una protecció efectiva del sòl rústic, abandonar les ampliacions viàries i prioritzar la reducció, reutilització i reciclatge dels residus davant la incineració.

Després de la mobilització de més de 70.000 persones del 26J, GOB i Terraferida esperaven de les institucions una resposta basada en decisions concretes. Les entitats han traslladat al president del Consell que valoraran la política de la institució no pels anuncis de contenció, sinó per si les seves decisions contribueixen realment a reduir la pressió turística, urbanística, automobilística i sobre els recursos de Mallorca.

Mallorca no necessita més infraestructures per poder suportar més pressió. Necessita menys pressió sobre el territori, els recursos i les persones que hi viuen.